Cleopatra
Les tres bessones ajuden Juli Cèsar a aconseguir l'amor de Cleopatra i a desfer els entrebancs que els posa Potino, que naturalment s'alia amb la Bruixa Avorrida per tirar endavant el seu pla d'esdevenir faraó d'Egipte.

Doraemon (iii)(326-390)
Benvinguts a la casa dels empanyoraments - No ploris, Beso!

Doraemon (iii)(326-390)
El despertador - La barra que calma

Cronòmetre interceptar trànsit/perdre casa
El cronometre per interceptar el trànsit - Ens vam perdre a la casa

La profecia de les granotes
En Tom és un nen adoptat que viu molt feliç al cim d'un petit turó amb els seus pares, en Ferdinand, antic mariner, i la Juliette, nascuda a l'Àfrica. Els seus veïns, els Lamotte, tenen un zoològic i un dia han de marxar de viatge i els deixen la seva filla Lili. Però al peu del turó, el món de les granotes està revoltat: no hi ha dubte, totes coincideixen que plourà durant 40 dies i 40 nits. Un nou diluvi és a punt de començar. De manera totalment excepcional, les granotes parlaran amb els éssers humans i els comunicaran la profecia. Comença una formidable aventura on éssers humans i animals hauran de conviure junts... i no sempre serà fàcil.

El llac blau
Una parella d'adolescents i el cuiner d'un vaixell són els únics supervivents d'un naufragi al sud del Pacífic que els du a refugiar-se en una illa solitària i paradisíaca. El cuiner mor aviat, i el noi i la noia es queden sols en un moment de la seva existència en què comencen a experimentar els canvis fisiològics i emocionals del desvetllament de la sexualitat. Neix entre ells un amor natural i tendre que culmina en el naixement d'un fill, i comencen a plantejar-se el dubte de si poden tornar a la civilització.

Roma
L'Anselmo convida el Cartanyà perquè faci un curs de meteorologia en uns campaments escolars. Però les relacions del Cartanyà, com a professor, amb els alumnes no seran gens bones. Per això, el Cartanyà recluta el Garretó per implantar el seu propi sistema educatiu. Canal In busca una cara coneguda perquè pugui protagonitzar un espot que els ha encarregat l'ajuntament per promocionar la zona.

+ info
La vigília del seu casament, mentra es probava la roba de casada, Marie troba una gavina amb sang a la seva ala. Paralitzada per l'horror d'aquesta visió, que interpreta com un mal presagi, decideix esborrar-la amb una bona nit de son. Però Marie, que s'allotja a l'hotel que administra el seu germà Loïc, està presonera de terribles malsons, una reminiscència de les nits de terror de la seva infantesa. L'endemà, a primera hora, mentre que observa la llarga dels penyasegats de Ty Kern, la seva vista queda atreta, de dalt a baix, per unes gavines amuntegades sobre un altre cos... el del seu altre germà Gildas. Ficat a la palma de la seva mà, Marie descobreix un paper que portava una inscripció en bretó que la fa estremir-se... Tots creuen en un accident, tret de Marie per qui, una vegada passada l'impacte, els reflexes de policia li han tornat. Algunes hores més tard, un dels menhirs del jaciment megalític de Guénoc regalima sang... és la de Gildas!. Ella decideix portar la seva investigació, que la condueix, en primer lloc, al misteriós Patrick Ryan, escriptor irlandés especialista en llegendes celtes, després a la família Pérec i, per últim, a Lucas Fersen, comandant de policia arribar per revelar-la en la investigació.

+ info
Un nou assassinat ha estat perpetrat a Ty Kern, del qual s'acusa un membre de la família Kermeur: el jove Nicolas, nebot de Marie. Els rumors es desfermen a Ty Kern, on també es parla de la maledicció dels provocadors de naufragis. Llegenda, superstició o maledicció?. Sigui qui sigui, la investigació ha de comptar, d'ara en endavant, amb l'estranyes i l'aspecte fantàstic de determinats fenòmens: sobres tancats amb cera trobats a la casa de les víctimes; marques de punxades en els seus dits, trobades nocturnes amb druïdes decapitats (entre altres aparicions fantasmals); menhirs treient sang de les víctimes, després de la seva mort. Tot això, sense parlar dels malsons, entre somni i visió, de Marie, que no paren de rondar-li.

La plaça del Diamant
Estiu del 1928. A l'envelat de la plaça del Diamant Natàlia coneix Quimet, que li posa el nom de Colometa. Un any més tard es casen i aviat naixerà el seu fill Toni. L'abril del 1931 es proclama la República. La modesta fusteria de Quimet no va bé. Colometa ha tingut una filla, Rita, i s'ha vist obligada a treballar fent feines a casa de la família Bofarull. Esclata la Guerra Civil i Quimet surt cap al front d'Aragó. Un dia, Colometa rep la notícia de la mort del seu marit. Passa uns moments molt difícils i decideix donar mort als seus dos fills i després suïcidar-se. Antoni, un botiguer amic de fa temps, aconsegueix dissuadir-la i li proporciona un lloc de treball a la botiga de queviures. Passen els dies i Antoni li proposa de formar una família. Ell també havia combatut i n'havia resultat sexualment mutilat. Colometa, malgrat això i pensant en els seus fills, accepta i se'n va a viure al pis d'Antoni.

Mercè Rodoreda, vida secreta
Poc sabem de la realitat de Mercè Rodoreda. La vida de l'escriptora catalana més traduïda ha estat un secret. Rodoreda va ser una dona rebel marcada pels conflictes personals i familiars que va viure, experiències intenses que van nodrir la seva literatura. El seu nét Josep Maria Gurgui explica la seva història: jo no estic barallat amb la meva àvia. Ni crec que ella ho estigui amb mi. Però si ella, per poder escriure, ha de passar de veure els seus néts, distanciar-se de la família, que passi de veure els seus néts. Perquè és molt més important la seva obra com a escriptora catalana que el bé que em pugui fer a mi particularment.

Mercè Rodoreda
El capítol de l'"Aleph" que avui us presentem l'hem dedicat a l'escriptora catalana Mercè Rodoreda, nascuda a Barcelona l'any 1908. La seva és una obra que ha connectat amb lectors ben diversos i això es reflecteix en el testimoni dels entusiastes que ens han ajudat a fer possible el programa. Els personatges rodoredians, humans i plens de contradiccions; la natura com a element expressiu de primer ordre; la vida i la mort i el pas del temps són, tots ells, temes presents a la narrativa de l'autora. Temes tractats amb un estil molt personal que barreja la riquesa literària amb una expressió senzilla.

El virginià
Molly Stark és una mestra d'escola de Vermont que va a treballar a Wyoming. Aviat coneixerà un home esquerp i misteriós que tothom anomena "el virginià". Ell s'enamora de Molly i, conscient que guanyant-se la vida delinquint no aconseguirà la dona, decideix canviar. Aleshores accepta treballar com a capatàs en un ranxo.

El descobriment del cel
Déu està decebut amb la raça humana i vol recuperar els Deu Manaments originals. Aleshores encarrega als àngels la missió de trobar-los i ells ordeixen un pla enginyós per utilitzar els humans a favor seu. El pla pren forma quan, a la terra, es troben dos homes, aparentment per casualitat: Onno Quist i Max Delius. Onno i Max es fan amics però entre ells s'interposarà Ada, una jove que toca el violoncel. Ada queda embarassada però no sap de quin dels dos homes és el fill que espera.

+ info
Nicolar torna a la Vil·la Olympia, i està clar que ell ha crescut. Chloe se sorprén quan Nicolas fa les paus amb Stefan. Daniel es culpa pels errors comesos en la relació amb els seus pares. Clara burxa perquè Sam li expliqui els seus sentiments cap a Gabriella.

El riu Loira, la bellesa de l'edat mitjana
Visita a la vall del Loira, un paratge que, gràcies al riu, té uns espais naturals extraordinaris: illes, praderies humides i boscos amb una fauna i una flora úniques a Europa.

Per què el sexe?
En termes evolutius, el sexe és més important que la mateixa vida. El sexe propicia els canvis evolutius afegint variacions al grups de gens. La gran urgència de passar els nostres gens a les següents generacions ha canviat d'una manera tan plausible la cultura dels homes que ara estem començant a entendre-la.

El saqueig dels regnes de Saba
La regió desèrtica de Jawf, al nord del Iemen, és un indret on les tribus locals, en complicitat amb traficants internacionals d'antiguitats, es dediquen al pillatge de relíquies preislàmiques. Una missió francoiemenita ha d'iniciar l'excavació arqueològica d'un temple (2000 aC), després de dibuixar un mapa dels llocs més amenaçats. Les tribus locals volen protegir la seva font d'ingressos i impedeixen el pas dels arqueòlegs, però l'equip de rodatge aconsegueix entrar-hi i grava imatges que mostren la dimensió del desastre cultural.

València: un mar de sueños
EXOBER Realització: Charaf El-Anbary "Una creació vol temps per concebre-la, temps per tallar-la, per realitzar-la. És una peça úica que ha de fer ressaltar les coses, sobretot si són peces cosisdes a mà. (...) Així és com ho sento més, agafant-ho amb les mans, tocant-ho... concentrant-me a fer-ho jo mateix. Així és com ho sento més, i així és com me'n surot millor. Normalment estic segur de mi mateix, perquè crec en el que faig i sento el que faig. I quan sents el que fas, quan estimes el que fas, obtens bons resultats" És la història d'un marroquí, nascut a Tigrare, a la regió de Resmouka, a prop de la ciutat de Tiznit, que va haver d'emigrar a la ciutat per poder estudiar. A la seva família els va costar d'acceptar la seva professió, perquè la confecció, per a ells, no era una feina d'home.

L'Alhambra de Granada
L'Alhambra de Granada (1333-1391) Presentat per Helio Piñón L'Alhambra de Granada, construïda dalt d'un promontori rocós de 700 m de llarg i que ocupa 10 hectàrees, és un palau, una ciutat dinàstica i una fortalesa.

Noves anades i vingudes
Portugal i Catalunya sempre han estat a prop per la seva litoralitat i lluny per la terra que les separa. A mesura que ens endinsem en la seva cultura i gastronomia, ens adonem de les simetries que ens acosten. El bacallà, els vins, les sopes... els plats portuguesos ens fan veure que les coincidències són reals. Igual que catalans i bascos, els portuguesos anaven a pescar el bacallà ben lluny de casa. Arribaven fins a Terranova i quan els vaixells tornaven carregats de bacallà, els fogons ja cremaven amb mil i una receptes que variaven a cada casa. Del seu oceà Atlàntic n'han sortit molts viatgers per fer llargues emigracions, però enmig de les muntanyes també els n'hi podem trobar. És el cas d'<b>Andorra</b>, on hi ha la comunitat portuguesa més gran dels Països Catalans. A través del folklore i la cuina, ens ensenyaran com viuen la seva cultura fora de casa. La cuina portuguesa és assequible i abundant, i encara ara manté un esperit casolà i tradicional que s'hereta de generació en generació. Per aquest motiu, hem intentat basar-nos en les cuines familiars com la dels <b>Barros</b> o dels <b>De Passos</b>, aquelles on les receptes sembla que amaguin la història d'una casa i on els sabors transporten el nostre paladar allà on vol el cuiner o la cuinera. Però tampoc no ens hem oblidat dels professionals i la <b>Maria Do Carmo Petiz</b>, del restaurant <b>Limão</b>, ens explicarà mil i una històries.

Cap. 3
El circ solidari de Tortell Poltrona ha tornat a instal·lar la seva carpa a Barcelona, amb un nou espectacle ple d'humor i fantasia que el 33 estrenarà el primer dia de l'any. Pallassos, malabaristes, equilibristes, música i somriures sense fronteres per començar el 2008.

La desitjada llagosta
LA DESITJADA LLAGOSTA (Menorca) A Menorca la llagosta s'ha convertit gairebé en un símbol de l'illa. La seva pesca, així com la preparació de la famosa caldereta de llagosta, han estat sempre secrets ben guardats pels pescadors menorquins. Aquest reportatge ens apropa a Menorca on coneixerem com es pesca actualment la llagosta, com es conserva viva i la història de com va néixer i créixer el furor per la caldereta de llagosta menorquina. Però també veurem com els menorquins es preparen per fer front a la demanda creixent d'aquest preuat crustaci i la necessitat de regular-ne l'explotació de cara al futur. SAUSALITO Sausalito és un conegut barri de cases flotants de San Francisco. Un suburbi elegant i exclusiu per a milionaris. Però uns quants dics flotants més enllà, hi ha l'altre cara d'aquest món: Gate'scop, un poble de cases-vaixell on viuen pintors, músics, jubilats... gent sense gaires dólars que van ser els primers a instal·larse i fundar-hi una comunitat. TONYINA: LA NOVA RIQUESA Els habitants de la Polinèsia exploten des de fa uns quants anys un nou recurs: la tonyina. Ara molts es dediquen a pescar tonyina a l'altura de les Illes Marqueses.

República Dominicana
Què fa que la República Dominicana sigui diferent d'altres indrets del món? És el contrast! Des dels cambrers dels hotels, les platges pintoresques i el menjar fins als buscadors d'or a la recerca de la fortuna o els que hi han anat a buscar-hi una nova vida, fa que el turista que hi arriba no s'hi senti mai estrany.

Associar-se-Barcelonès
Barcelona. La Secretaria per a la Immigració, conjuntament amb diverses entitats, ha organitzat unes jornades de debat sobre el món associatiu d'origen immigrat. Les associacions d'immigrants fan un treball social important en el procés d'arribada i orientació de moltes persones. La condició de nouvinguts i alguns dels objectius uneixen les entitats, però, tot i així, el teixit associatiu és molt divers. Durant les jornades s'han acostat posicions i s'ha elaborat una llista de conclusions que parla, entre altres coses, de les dificultats que la Llei d'Estrangeria suposa en el procés d'integració, de la necessitat de participació política o de l'accés a la llengua catalana. Aquest ha estat el primer debat organitzat en conjunt entre l'administració i les entitats, i ja es parla d'unes segones jornades a finals d'any.

Barrets de Jerusalem
Un visitant a la ciutat vella de Jerusalem queda sorprès per l'enorme varietat de gent, de cultures i de religions. Els barrets se sumen a aquesta diversitat. Cada barret no és solament un element de protecció, sinó també un senyal d'identitat, la pertinença a una determinada comunitat política o religiosa, producte de molts segles de tradició. Aquest documental intenta explicar les històries de tots aquests barrets. Tracta de la gent que viu a Jerusalem, de la seva aparença exterior i de la seva identitat interior, del món material i de l'espiritual.

Aiguardent
Marta Carrasco

Parole, parole
Mercedes Recacha

Jardí tancat
Cristina Gallofré i Lídia Bustinduy

Concert Mª del Mar Bonet & Miguel poveda. Els treballs i els dies
MARIA DEL MAR BONET & MIGUEL POVEDA Els treballs i els dies Maria del Mar Bonet, una de les grans veus consolidades del Mediterrani, i Miguel Poveda, un dels nous "cantaors" flamencs amb més talent, presenten "Els treballs i els dies", després de l'estrena a Nova York, Barcelona i Frankfurt. Maria del Mar Bonet és autora de moltes de les seves cançons, que ha recollit i publicat en dos llibres de poesia, i ha dedicat gran part de la seva obra a musicar poetes catalans, cançons d'altres autors i cançons tradicionals de les Illes Balears i del Mediterrani, una de les fonts més importants de la seva inspiració i el que l'ha dut a contactar amb diversos músics i cantants com Mikis Theodorakis, Zulfu Livanelli, l'Ensemble de Musique Tradiotionelle de Tunis o la Cham Ensemble de Damasc, en un clar exemple de diàleg artístic amb el Mediterrani. Miguel Poveda és un cantant flamenc extraordinari. El caracteritzen la facilitat melòdica, un timbre molt bonic, el frasejat, una afinació precisa i les condicions tècniques, que el situen en un lloc preeminent de la música. Després de gravar un àlbum en què canta poesia catalana, produir un espectacle de copla amb Martirio, unir-se al compositor i bandeonista argentí Rodolfo Mederos per combinar flamenc i tango, i presentar el seu treball "Tierra de Calma", s'embarca en aquest nou viatge. "Els treballs i els dies" és una ocasió única per escoltar Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda en un espectacle centrat en el camp de la música tradicional i en els sons musicals mediterranis. Inclou formulacions polirítmiques, música de tradició oral, romanços, danses... per arribar, a través de diferents camins, a un punt de trobada. Un treball que es desenvolupa a partir de la memòria, la tradició, i que se centra en la força, la sobrietat i el sentiment. Maria del Mar Bonet: veu Javier Mas: guitarra dotze cordes, arxillaüt, bandúrria Dani Espasa: piano Jordi Gaspar: contrabaix Antonio Sánchez: percussions Miguel Poveda: veu Juan Gómez "Chicuelo": guitarra Marcelo Mercadante: bandoneó

Barrets de Jerusalem
Un visitant a la ciutat vella de Jerusalem queda sorprès per l'enorme varietat de gent, de cultures i de religions. Els barrets se sumen a aquesta diversitat. Cada barret no és solament un element de protecció, sinó també un senyal d'identitat, la pertinença a una determinada comunitat política o religiosa, producte de molts segles de tradició. Aquest documental intenta explicar les històries de tots aquests barrets. Tracta de la gent que viu a Jerusalem, de la seva aparença exterior i de la seva identitat interior, del món material i de l'espiritual.

L'Alhambra de Granada
L'Alhambra de Granada (1333-1391) Presentat per Helio Piñón L'Alhambra de Granada, construïda dalt d'un promontori rocós de 700 m de llarg i que ocupa 10 hectàrees, és un palau, una ciutat dinàstica i una fortalesa.

+ info
MARIA DEL MAR BONET & MIGUEL POVEDA Els treballs i els dies Maria del Mar Bonet, una de les grans veus consolidades del Mediterrani, i Miguel Poveda, un dels nous "cantaors" flamencs amb més talent, presenten "Els treballs i els dies", després de l'estrena a Nova York, Barcelona i Frankfurt. Maria del Mar Bonet és autora de moltes de les seves cançons, que ha recollit i publicat en dos llibres de poesia, i ha dedicat gran part de la seva obra a musicar poetes catalans, cançons d'altres autors i cançons tradicionals de les Illes Balears i del Mediterrani, una de les fonts més importants de la seva inspiració i el que l'ha dut a contactar amb diversos músics i cantants com Mikis Theodorakis, Zulfu Livanelli, l'Ensemble de Musique Tradiotionelle de Tunis o la Cham Ensemble de Damasc, en un clar exemple de diàleg artístic amb el Mediterrani. Miguel Poveda és un cantant flamenc extraordinari. El caracteritzen la facilitat melòdica, un timbre molt bonic, el frasejat, una afinació precisa i les condicions tècniques, que el situen en un lloc preeminent de la música. Després de gravar un àlbum en què canta poesia catalana, produir un espectacle de copla amb Martirio, unir-se al compositor i bandeonista argentí Rodolfo Mederos per combinar flamenc i tango, i presentar el seu treball "Tierra de Calma", s'embarca en aquest nou viatge. "Els treballs i els dies" és una ocasió única per escoltar Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda en un espectacle centrat en el camp de la música tradicional i en els sons musicals mediterranis. Inclou formulacions polirítmiques, música de tradició oral, romanços, danses... per arribar, a través de diferents camins, a un punt de trobada. Un treball que es desenvolupa a partir de la memòria, la tradició, i que se centra en la força, la sobrietat i el sentiment. Maria del Mar Bonet: veu Javier Mas: guitarra dotze cordes, arxillaüt, bandúrria Dani Espasa: piano Jordi Gaspar: contrabaix Antonio Sánchez: percussions Miguel Poveda: veu Juan Gómez "Chicuelo": guitarra Marcelo Mercadante: bandoneó

Indis i cowboys?
Ens hauríem de conscienciar que sovint, a hores punta, es va més de pressa anant a peu o en bici, que no pas en cotxe. Si en hi acostuméssim, en sortiríem tots beneficiats. Fem servir el transport ecològic!

La connie i la cigonya
S'acosta l'hivern i en Flap i la Bela, les dues papallones, estan molt amoïnades. Aviat ja no hi haurà flors i es quedaran sense menjar. En Henry, el mussol, els parla de la vall de les papallones, un lloc on hi ha flors tot l'any. Quin et sembla que els podria ajudar a trobar-lo...?

La cursa
En Tom, la formiga, està molt trist perquè en Dodger li ha pres el formatge. La Connie i en Patch tenen la solució: buscar algú prou fort i amable que convenci en Dodger que ha de fer servir la seva força per ajudar els altres. Però de forces n'hi ha de molts tipus, alguns ben inesperats...

Cleopatra
Les tres bessones ajuden Juli Cèsar a aconseguir l'amor de Cleopatra i a desfer els entrebancs que els posa Potino, que naturalment s'alia amb la Bruixa Avorrida per tirar endavant el seu pla d'esdevenir faraó d'Egipte.

Doraemon (iii)(326-390)
Benvinguts a la casa dels empanyoraments - No ploris, Beso!

Doraemon (iii)(326-390)
El despertador - La barra que calma

Cronòmetre interceptar trànsit/perdre casa
El cronometre per interceptar el trànsit - Ens vam perdre a la casa

La profecia de les granotes
En Tom és un nen adoptat que viu molt feliç al cim d'un petit turó amb els seus pares, en Ferdinand, antic mariner, i la Juliette, nascuda a l'Àfrica. Els seus veïns, els Lamotte, tenen un zoològic i un dia han de marxar de viatge i els deixen la seva filla Lili. Però al peu del turó, el món de les granotes està revoltat: no hi ha dubte, totes coincideixen que plourà durant 40 dies i 40 nits. Un nou diluvi és a punt de començar. De manera totalment excepcional, les granotes parlaran amb els éssers humans i els comunicaran la profecia. Comença una formidable aventura on éssers humans i animals hauran de conviure junts... i no sempre serà fàcil.

Que li passa a en Samosset?
En SamOsset ha deixat de moure's i de parlar. En SamSam està desesperat! Pot ser que sigui una altra de les brometes d'en Malsòmines?! Pot ser que hagi convertit en SamOsset en una joguina normal i corrent?! El nostre superheroi còsmic ha de desemmascarar l'entremaliat d'en Malsòmines... i ja té el pla perfecte! Vols saber com s'ho farà?!

El polissó
En SamSam avui s'ha amagat dins de la nau espacial del seu pare per poder ser present en una de les seves missions secretes. Cansat d'esperar, el nostre superheroi còsmic s'ha quedat ben adormit. Aviat, però, es despertarà en plena batalla entre en SamPare i els marxians. El pitjor de tot és que la presència d'en SamSam podria posar en perill tota la missió!

El Marsupilami va a l'hotel
El Marsupilami nedava tranquil·lament pel riu i, sense saber com, ha acabat a la luxosa cuina d'un hotel. Amb el xef i amb el seu ajudant, en Julio, es faran molt amics. Amb el maître, en canvi, no s'avindran gens, i la persecució serà històrica.

Aurora Boreal
La por escènica de Pacey pot esguerrar l'estrena de l'obra de teatre de l'institut; Joey accepta sortir amb un estudiant universitari. Dirigit per: Jay Tobias Guió: Gina Fattore

La gàbia
Cade torna a Chicago per visitar la tomba de la seva dona el dia del primer aniversari de la seva mort, però la policia el deté.

Indesitjables
Cade ha de protegir el doctor James Dutton, que creu que és possible crear túnels espacials, perquè els guà, que utilitzen aquest fenomen per desplaçar-se, volen posar fi als seus experiments.

Louie, dibuixa'm una papallona
En Louie i la Yoko han conegut una eruga que està molt trista perquè es troba molt lletja. Com s'ho poden fer animar-la? Els nostres amics saben que aviat l'eruga es convertirà en un altre animaló que, per cert, és molt bonic! És clar! Amb un dibuix li poden ensenyar a l'eruga com serà d'aquí a un temps! Ja t'imagines què han de dibuixar, oi?!

+ info
L'aniversari d'en Tork ha arribat, ell té moltes ganes de celebrar-ho, però no el felicita ningú del bosc... Es deuen haver oblidat del seu aniversari, els seus amics?

El flautista d'Hamelín
Fa moltíssims anys, els carrers de la ciutat alemanya d'Hamelín van despertar amb una desagradable sorpresa: a tot arreu hi havia rates! Espantats, van prometre un valuós premi a qui aconseguís fer-les fora. I qui ho va fer? Doncs un flautista, que les va hipnotitzar amb la seva música. Les rates el van seguir fins al riu...

Poll de corcoll
La senyoreta Montserrat està decidida a exterminar la plaga de polls que ha envaït l'escola. Però els polls són cosins de la Creepie, i ella no pensa permetre que els facin mal! Com s'ho farà?!

Un intent d'assassinat al balneari Nishizawa. A formar! / Kururu, un mala bèstia
Poc es pensaven en Keroro i companyia, quan van decidir d'anar a un balneari del grup Nishizawa, que passaria el que ha passat! En Kogoro ha aparegut desmaiat en unes circumstàncies ben estranyes. Si aconsegueixen treure'n l'entrellat, encara hauran de resoldre un altre misteri. I és que en Kururu s'ha convertit en un bebè que no para de plorar!

Samantha a l'oficina
La feina a l'oficina demana molt esforç: respondre trucades, fer fotocòpies... Sort que la Chantal sempre és a prop per donar un cop de mà a la Samantha!

Samantha a l'ascensor
La Samantha i la Chantal passaran una bona estona dins un ascensor. Quina claustrofòbia!

On perdo la llibertat
Quan la Doris, una psicoterapeuta, li diu a la Lena, la seva filla de 16 anys, que s'ha enamorat d'en Metin, un policia turc, i que se'n va a viure amb ell i els seus dos fills, la Lena ho troba horrorós. I efectivament, la Yagmur, la seva nova "germana", és una devota musulmana, i el seu "germà", en Cem, és un aprenent de masclista que li diu directament que ara l'home de la casa és ell, i que la Lena ha de deixar de posar-se roba tan provocativa...

No ploris Germaine
Les coses no li han anat bé a la Germaine: la seva filla gran ha mort i la família se li enfonsa. Germaine vol deixar Brussel·les i tornar a casa seva, als Pirineus, per començar de nou, però Muriel, la seva altra filla adolescent, no vol acompanyar-los. Els benjamins, bessons de sis anys, no estan disposats a anar-se'n sense el seu gosset, que acaba de ser atropellat, i el germà gran intenta que els avatars de la família no el desequilibrin gaire. Gilles, el marit, no vol sentir a parlar de cap mena de canvi, però en saber que el possible assassí de la seva filla pot ser allà on es dirigeixen, decideix emprendre el viatge, amagant a la família que el veritable motiu és venjar-se d'aquesta mort.

Madeline
MADELINE (Madeline) Idioma versió original: anglès, francès i castellà Producció: Jaffilms, Madeline Films i TriStar Pictures, 1988 (Estats Units i França) Direcció: Daisy Von Scherler Mayer / Durada: 88 minuts Guió: Mark Levin i Jennifer Flackett, basat en el llibre "Madeline" de Ludwig Bemelmans Fotografia: Pierre Aim (Technicolor) Música: Michel Legrand Intèrprets: Frances McDormand (Miss Clavel), Nigel Hawthorne (lord Covington), Hatty Jones (Madeline), Ben Daniels (Leopold), Arturo Venegas (ambaixador espanyol), Stéphane Audran (lady Covington) París, 1950. Madeline és una nena pèl-roja, rebel i aventurera que viu en un col·legi. La nena sempre es fica en embolics i fa anar de corcoll Miss Clavel, la seva tutora. El món de Madeline s'enfonsa quan s'assabenta que volen tancar el col·legi, i no pararà fins a trobar la manera d'evitar el tancament.

El llac blau
Una parella d'adolescents i el cuiner d'un vaixell són els únics supervivents d'un naufragi al sud del Pacífic que els du a refugiar-se en una illa solitària i paradisíaca. El cuiner mor aviat, i el noi i la noia es queden sols en un moment de la seva existència en què comencen a experimentar els canvis fisiològics i emocionals del desvetllament de la sexualitat. Neix entre ells un amor natural i tendre que culmina en el naixement d'un fill, i comencen a plantejar-se el dubte de si poden tornar a la civilització.

Madeline
MADELINE (Madeline) Idioma versió original: anglès, francès i castellà Producció: Jaffilms, Madeline Films i TriStar Pictures, 1988 (Estats Units i França) Direcció: Daisy Von Scherler Mayer / Durada: 88 minuts Guió: Mark Levin i Jennifer Flackett, basat en el llibre "Madeline" de Ludwig Bemelmans Fotografia: Pierre Aim (Technicolor) Música: Michel Legrand Intèrprets: Frances McDormand (Miss Clavel), Nigel Hawthorne (lord Covington), Hatty Jones (Madeline), Ben Daniels (Leopold), Arturo Venegas (ambaixador espanyol), Stéphane Audran (lady Covington) París, 1950. Madeline és una nena pèl-roja, rebel i aventurera que viu en un col·legi. La nena sempre es fica en embolics i fa anar de corcoll Miss Clavel, la seva tutora. El món de Madeline s'enfonsa quan s'assabenta que volen tancar el col·legi, i no pararà fins a trobar la manera d'evitar el tancament.